11 Gener, 2024
Des del moment en què les nostres mascotes van ingressar a les nostres vides aquestes s’han convertit en membres estimats de la nostra família, part del nostre sistema familiar. Com a terapeuta familiar sistèmica, he tingut el privilegi d’observar de prop l’impacte positiu que aquests éssers peluts, emplomats o escamosos poden tenir a la dinàmica familiar. He vist com les mascotes brinden un suport incondicional als seus amos durant moments d’estrès, angoixa o conflicte a la família, els nostres animals de companyia hi són per oferir consol i afecte sense jutjar. Aquest suport emocional pot ser especialment valuós per als nens que travessen canvis importants a les seves vides, com el divorci dels seus pares o mudances. Aquest és el cas de la meva primera experiència amb una mascota a la teràpia familiar, em va ensenyar com pot ser de poderós l’enllaç entre un nen i el seu animal de companyia. Un nen tímid i reservat que tenia dificultats per expressar les seves emocions va trobar al seu gos un confident silenciós. Aquest vincle únic va permetre que el nen compartís les seves pors i alegries d’una manera que no havia pogut fer amb els adults a la seva vida.
La incorporació duna mascota a la família també pot ser una oportunitat per ensenyar responsabilitat als nens. En tenir cura dels animals, els nens aprenen sobre la importància de la rutina, l’alimentació i l’atenció mèdica. Aquestes lliçons sobre la cura i l’empatia envers altres éssers vius poden tenir un impacte significatiu en el desenvolupament. Sovint els animals poden actuar com un catalitzador per a la comunicació a la família. Compartir anècdotes gracioses sobre les entremaliadures de la mascota o discutir com tenir-ne cura poden obrir portes per a converses significatives entre pares i fills. A més, la necessitat de coordinar-se a cura fomenta la col·laboració i el treball en equip.
Sabem que les investigacions han demostrat que la presència de mascotes a casa pot reduir l’estrès i augmentar el benestar emocional de tots els membres de la família. Acaronar un gat, jugar amb un gos o simplement tenir una mascota a prop pot ajudar a alleujar l’ansietat i promoure la relaxació.
I a nivell simbòlic, què poden arribar a simbolitzar els nostres animals de companyia?
Les mascotes poden tenir diversos significats simbòlics en el context d’una família i per a cada membre, pot variar segons la cultura, l’experiència personal i la relació única que cada ésser humà té amb la seva mascota. En última instància, poden ser un símbol poderós d’amor, connexió i valors importants a la vida familiar i personal. Aquests són alguns dels simbolismes comuns associats amb les mascotes:
Unitat i compromís familiar – Suport i sanació en moments difícils -Independència i responsabilitat per a joves – Connexió amb la natura i el medi ambient -Paper terapèutic en famílies amb desafiaments de salut -Diversitat i acceptació a la família -Foment d’habilitats de comunicació i empatia – Força i resiliència en superar desafiaments
I a un nivell més profund, i al fil de la teràpia familiar sistèmica, poden arribar fins i tot a simbolitzar alguna persona exclosa del sistema familiar sense que aquest simbolisme sigui necessàriament negatiu. Et mostro algunes situacions en què una mascota pot representar algú exclòs o exercir un paper simbòlic en aquest sentit:
-Reemplaçament emocional: En famílies on hi ha absència de germans, o en casos de fills únics, les mascotes poden omplir un buit emocional i representar companyia i joc, assumint un paper de “germà” simbòlic.
-Consol en la solitud: Les mascotes sovint brinden consol i companyia a persones que se senten soles o excloses en altres aspectes de la seva vida. Poden representar una font de suport emocional quan altres éssers humans no hi són presents o no són accessibles.
-Relacions afectives segures: En famílies amb dinàmiques complicades o relacions familiars tenses, les mascotes poden oferir un espai de relació afectiva segur. Els nens, en particular, poden sentir-se exclosos o insegurs en certes dinàmiques familiars i buscar consol a les seves mascotes.
-Confiança i refugi: Algunes persones poden confiar més en les mascotes que en els familiars o amics. En aquest cas, les mascotes simbolitzen un refugi de confiança i seguretat, cosa que pot donar lloc a una percepció d’exclusió o desconfiança en les relacions humanes.
Seguint en el context de la teràpia familiar sistèmica, una mascota també pot simbolitzar el “nen interior” d’un o diversos membres de la família. El “nen interior” referit a la part emocional i vulnerable de cadascun de nosaltres que sovint guarda records, ferides emocionals i necessitats no resoltes de la infància. Així es mostra:
-Necessitats emocionals no satisfetes: Les mascotes poden representar les necessitats emocionals no satisfetes o els desitjos d’amor, afecte i cura que un individu va experimentar a la seva infància. La mascota pot proporcionar un canal per expressar i satisfer aquestes necessitats emocionals de manera segura i reconfortant.
-Consol i seguretat emocional: La relació amb una mascota pot ser una font de consol i seguretat emocional. Això pot recordar a una persona els seus propis moments de consol i seguretat durant la infància, o pot omplir un buit emocional que no es va satisfer a la infància.
-Comunicació d’emocions: Les persones poden sentir-se més còmodes expressant les seves emocions a través de la relació amb les mascotes que en les interaccions amb altres membres de la família. La mascota pot servir com a intermediari emocional que representa la capacitat d’expressar sentiments de manera més oberta i autèntica.
-Desenvolupament del sentit de responsabilitat i cura: Tenir cura d’una mascota pot simbolitzar el desig de cuidar i protegir el “nen interior”. Pot ser una oportunitat per aprendre a cuidar i nodrir les necessitats emocionals i el benestar d’un mateix.
A altres nivells i seguint amb la teràpia familiar sistèmica, una mascota pot representar inconscientment un fill que no va néixer o una figura de la maternitat o paternitat no realitzada. Aquest simbolisme pot sorgir en famílies o individus que han experimentat pèrdues, dificultats per concebre o tenen desitjos no complerts de tenir fills.
La relació amb una mascota pot omplir un buit emocional i proporcionar una manera de satisfer certes necessitats de cura i amor que altrament podrien haver estat associades amb la criança d’un fill. Així, doncs, i en aquest context, la mascota podria ser vista com un substitut o símbol de l’experiència de la maternitat o paternitat, encara que no sigui un reemplaçament literal de la criança d’un fill humà. És important assenyalar que aquest simbolisme pot ser conscient o inconscient i que la teràpia familiar o individual podria ser un espai útil per explorar i comprendre aquestes dinàmiques emocionals.
En la meva experiència personal i professional com a terapeuta, no puc deixar d’emfatitzar el paper important que els nostres animals tenen en les nostres vides i en la dinàmica familiar. Són més que simples animals de companyia; són confidents, mestres de responsabilitat, ambaixadors de l’amor i la compassió a casa nostra. L’amor per les nostres mascotes i el seu lloc a la nostra família són temes que mereixen una atenció especial.