Passar de ser dos a convertir-se en una família és una de les experiències més emocionants i desafiants que podeu viure junts. L’arribada d’un nadó ho canvia tot: les rutines, les prioritats i fins i tot la manera com us mireu l’un a l’altre. És un viatge d’alegria immensa, però també d’incertesa i ajustos constants. 

Us ho dic des de la meva pròpia experiència i també des del que veig en moltes parelles: no hi ha un manual infal·lible per a aquesta transició. Cada família troba el seu propi ritme i, encara que al principi tot sembli un remolí, a poc a poc es comença a trobar un nou equilibri. 

De sobte, el son esdevé un bé preuat i les vostres converses giren al voltant d’horaris de preses, bolquers i si el nadó ha dormit bé o no. És fàcil sentir-se desbordats i perdre de vista que, abans de ser mare i pare, éreu parella. I és normal. Adaptar-se a aquest nou rol no és automàtic, requereix paciència, comunicació i, sobretot, molt d’amor. 

També apareixen diferències en com cadascú imagina la criança. Potser un prefereix un enfocament més flexible i l’altre més estructurat. O potser el repartiment de tasques no se sent del tot equilibrat. Parlar-ne, sense retrets i amb empatia, marca la diferència. No hi ha una fórmula perfecta, però trobar junts l’equilibri evita moltes frustracions. I si en algun moment sentiu que esteu atrapats en la rutina o que els desacords pesen massa, recordeu que demanar ajuda no és un senyal de feblesa, sinó de compromís amb el vostre benestar i el de la vostra família. 

El temps junts canvia radicalment. Les sortides improvisades i les nits tranquil·les de sèrie i manta poden quedar en pausa per un temps. Però això no vol dir que l’amor i la complicitat desapareguin, només que es transformen. Un petó a la cuina mentre prepareu un biberó o una mirada còmplice enmig del caos poden ser tan valuosos com un sopar a la llum de les espelmes. I aquí vull fer una pausa per dir-vos una cosa que sempre recordo a les parelles amb qui treballo: no us oblideu que sou un equip. No es tracta de qui fa més o menys, sinó de sostenir-se mútuament en aquest nou camí. 

Malgrat la voràgine de canvis, és important recordar que la vostra parella continua sent el pilar d’aquesta nova família. Buscar petits espais de reconnexió, ja sigui cinc minuts de conversa sincera abans de dormir o un passeig curtet tots tres, us ajudarà a mantenir viva la relació. Encara que al principi sembli impossible, amb el pas dels dies el vostre nadó creixerà i, a poc a poc, no us necessitarà amb tanta intensitat. És normal que en els primers mesos tot giri al voltant del seu benestar, però arribarà el moment d’aixecar el cap del niu i retrobar-vos, tant amb la vostra parella com amb vosaltres mateixos. I creieu-me, quan arribi aquest moment, us adonareu de com d’important ha estat cuidar el vincle fins i tot en els moments més difícils. 

I no oblideu que l’autocura, encara que sigui en petites dosis, és essencial. Prendre’s un respir, desconnectar per un moment o simplement gaudir d’una mica de temps per a vosaltres mateixos us permetrà tornar a la família amb més energia i benestar. Cuidar-vos com a individus és una manera de cuidar també la vostra parella i la vostra família. 

Passar de ser parella a família és un repte enorme, però també una oportunitat única per créixer junts i descobrir un nou tipus d’amor, més profund i còmplice. Hi haurà dies esgotadors i d’altres plens de màgia, però el més important és recordar que esteu en això junts, aprenent i evolucionant, dia a dia. 

Així que, si esteu en aquest procés, tingueu paciència i confiança. Tot s’acomoda amb el temps, i el més valuós que podeu fer és continuar mirant-vos amb amor en aquest nou capítol de la vostra vida. 

La entrada DE PARELLA A FAMÍLIA: La Transformació que Canvia la Vida se publicó primero en Carmina Gestalt Coach.

11 Gener, 2024

Blog Cat

Des del moment en què les nostres mascotes van ingressar a les nostres vides aquestes s’han convertit en membres estimats de la nostra família, part del nostre sistema familiar. Com a terapeuta familiar sistèmica, he tingut el privilegi d’observar de prop l’impacte positiu que aquests éssers peluts, emplomats o escamosos poden tenir a la dinàmica familiar. He vist com les mascotes brinden un suport incondicional als seus amos durant moments d’estrès, angoixa o conflicte a la família, els nostres animals de companyia hi són per oferir consol i afecte sense jutjar. Aquest suport emocional pot ser especialment valuós per als nens que travessen canvis importants a les seves vides, com el divorci dels seus pares o mudances. Aquest és el cas de la meva primera experiència amb una mascota a la teràpia familiar, em va ensenyar com pot ser de poderós l’enllaç entre un nen i el seu animal de companyia. Un nen tímid i reservat que tenia dificultats per expressar les seves emocions va trobar al seu gos un confident silenciós. Aquest vincle únic va permetre que el nen compartís les seves pors i alegries d’una manera que no havia pogut fer amb els adults a la seva vida.

La incorporació duna mascota a la família també pot ser una oportunitat per ensenyar responsabilitat als nens. En tenir cura dels animals, els nens aprenen sobre la importància de la rutina, l’alimentació i l’atenció mèdica. Aquestes lliçons sobre la cura i l’empatia envers altres éssers vius poden tenir un impacte significatiu en el desenvolupament. Sovint els animals poden actuar com un catalitzador per a la comunicació a la família. Compartir anècdotes gracioses sobre les entremaliadures de la mascota o discutir com tenir-ne cura poden obrir portes per a converses significatives entre pares i fills. A més, la necessitat de coordinar-se a cura fomenta la col·laboració i el treball en equip.

Sabem que les investigacions han demostrat que la presència de mascotes a casa pot reduir l’estrès i augmentar el benestar emocional de tots els membres de la família. Acaronar un gat, jugar amb un gos o simplement tenir una mascota a prop pot ajudar a alleujar l’ansietat i promoure la relaxació.

I a nivell simbòlic, què poden arribar a simbolitzar els nostres animals de companyia?

Les mascotes poden tenir diversos significats simbòlics en el context d’una família i per a cada membre, pot variar segons la cultura, l’experiència personal i la relació única que cada ésser humà té amb la seva mascota. En última instància, poden ser un símbol poderós d’amor, connexió i valors importants a la vida familiar i personal. Aquests són alguns dels simbolismes comuns associats amb les mascotes:

Unitat i compromís familiar – Suport i sanació en moments difícils -Independència i responsabilitat per a joves – Connexió amb la natura i el medi ambient -Paper terapèutic en famílies amb desafiaments de salut -Diversitat i acceptació a la família -Foment d’habilitats de comunicació i empatia – Força i resiliència en superar desafiaments

I a un nivell més profund, i al fil de la teràpia familiar sistèmica, poden arribar fins i tot a simbolitzar alguna persona exclosa del sistema familiar sense que aquest simbolisme sigui necessàriament negatiu. Et mostro algunes situacions en què una mascota pot representar algú exclòs o exercir un paper simbòlic en aquest sentit:

-Reemplaçament emocional: En famílies on hi ha absència de germans, o en casos de fills únics, les mascotes poden omplir un buit emocional i representar companyia i joc, assumint un paper de “germà” simbòlic.

-Consol en la solitud: Les mascotes sovint brinden consol i companyia a persones que se senten soles o excloses en altres aspectes de la seva vida. Poden representar una font de suport emocional quan altres éssers humans no hi són presents o no són accessibles.

-Relacions afectives segures: En famílies amb dinàmiques complicades o relacions familiars tenses, les mascotes poden oferir un espai de relació afectiva segur. Els nens, en particular, poden sentir-se exclosos o insegurs en certes dinàmiques familiars i buscar consol a les seves mascotes.

-Confiança i refugi: Algunes persones poden confiar més en les mascotes que en els familiars o amics. En aquest cas, les mascotes simbolitzen un refugi de confiança i seguretat, cosa que pot donar lloc a una percepció d’exclusió o desconfiança en les relacions humanes.

Seguint en el context de la teràpia familiar sistèmica, una mascota també pot simbolitzar el “nen interior” d’un o diversos membres de la família. El “nen interior” referit a la part emocional i vulnerable de cadascun de nosaltres que sovint guarda records, ferides emocionals i necessitats no resoltes de la infància. Així es mostra:

-Necessitats emocionals no satisfetes: Les mascotes poden representar les necessitats emocionals no satisfetes o els desitjos d’amor, afecte i cura que un individu va experimentar a la seva infància. La mascota pot proporcionar un canal per expressar i satisfer aquestes necessitats emocionals de manera segura i reconfortant.

-Consol i seguretat emocional: La relació amb una mascota pot ser una font de consol i seguretat emocional. Això pot recordar a una persona els seus propis moments de consol i seguretat durant la infància, o pot omplir un buit emocional que no es va satisfer a la infància.

-Comunicació d’emocions: Les persones poden sentir-se més còmodes expressant les seves emocions a través de la relació amb les mascotes que en les interaccions amb altres membres de la família. La mascota pot servir com a intermediari emocional que representa la capacitat d’expressar sentiments de manera més oberta i autèntica.

-Desenvolupament del sentit de responsabilitat i cura: Tenir cura d’una mascota pot simbolitzar el desig de cuidar i protegir el “nen interior”. Pot ser una oportunitat per aprendre a cuidar i nodrir les necessitats emocionals i el benestar d’un mateix.

A altres nivells i seguint amb la teràpia familiar sistèmica, una mascota pot representar inconscientment un fill que no va néixer o una figura de la maternitat o paternitat no realitzada. Aquest simbolisme pot sorgir en famílies o individus que han experimentat pèrdues, dificultats per concebre o tenen desitjos no complerts de tenir fills.

La relació amb una mascota pot omplir un buit emocional i proporcionar una manera de satisfer certes necessitats de cura i amor que altrament podrien haver estat associades amb la criança d’un fill. Així, doncs, i en aquest context, la mascota podria ser vista com un substitut o símbol de l’experiència de la maternitat o paternitat, encara que no sigui un reemplaçament literal de la criança d’un fill humà. És important assenyalar que aquest simbolisme pot ser conscient o inconscient i que la teràpia familiar o individual podria ser un espai útil per explorar i comprendre aquestes dinàmiques emocionals.

En la meva experiència personal i professional com a terapeuta, no puc deixar d’emfatitzar el paper important que els nostres animals tenen en les nostres vides i en la dinàmica familiar. Són més que simples animals de companyia; són confidents, mestres de responsabilitat, ambaixadors de l’amor i la compassió a casa nostra. L’amor per les nostres mascotes i el seu lloc a la nostra família són temes que mereixen una atenció especial.

La entrada L’amor per les nostres mascotes i el seu paper a la nostra família se publicó primero en Carmina Gestalt Coach.

Les relacions familiars són un enllaç irreemplaçable. En donar la importància que desitgem a les nostres relacions familiars, estem construint ponts cap a una vida més rica en significat i connexió.

Tot i això, cal recordar que les relacions familiars no sempre són perfectes. Els desacords i les discussions són naturals en qualsevol relació. El que és crucial és aprendre a comunicar-nos de manera respectuosa i compassiva, buscant l’entesa mútua en lloc de la victòria en una disputa.

Les relacions familiars, tant les dolentes com les bones, tenen un impacte important a la nostra vida. Et faig un incís de com ens poden arribar a afectar a cada cas.

Males Relacions Familiars:

– Impacte Emocional Negatiu, sovint estan associades amb emocions negatives com l’enuig, tristesa, ansietat i frustració.

– Baixa Autoestima, les crítiques constants, l’abús emocional o la manca de suport poden minar l’autoestima de la persona que les rep.

– Estrès Crònic, les tensions i els conflictes en les relacions familiars tòxiques poden generar estrès crònic, aquest perllongat en el temps té efectes negatius a la salut física i mental.

– Problemes de Salut Física, les males relacions comporta problemes de salut física com els relacionats amb el cor, trastorns gastrointestinals, alteracions a la pell o dificultats amb el son.

– Aïllament Social, per evitar conflictes o protegir-se emocionalment, algunes persones es retiren o aïllen, cosa que pot portar a sentiments de solitud i manca de suport social.

– Repetició de Patrons, les persones que han crescut en un entorn familiar disfuncional poden repetir patrons semblants, perpetuant el cicle de relacions problemàtiques.

Bones Relacions Familiars:

–Suport Emocional, les bones relacions familiars brinden suport emocional amor i seguretat.

– Desenvolupament saludable, contribueixen al nostre desenvolupament saludable ajudant-nos a aprendre habilitats de comunicació, empatia i resolució de conflictes.

– Relacions Externes Sanes, si hem experimentat bones relacions familiars al nostre nucli se sol tenir una base sòlida per establir relacions saludables fora de la família.

– Suport a la Presa de Decisions, uns enllaços positius amb la nostra família sovint brinden suport a les circumstàncies i presa de decisions.

Cadascú de nosaltres tenim inquietuds i anhels respecte a les nostres relacions familiars i això pot variar segons les circumstàncies i les dinàmiques de cada família. Aquestes podrien ser-ne algunes:

És important destacar que les males relacions familiars no són inevitables, i es poden trobar maneres de curar i establir relacions més satisfactòries i sanes en el futur. La comunicació oberta, el respecte mutu i, en alguns casos, cercar el suport d’un terapeuta o coach familiar poden ser passos valuosos per millorar les relacions familiars i abordar les inquietuds que puguis tenir o aprendre estratègies per manejar millor aquestes situacions. I tu, atorgues la importància que desitges a les teves relacions familiars?

La entrada Importància de les relacions familiars se publicó primero en Carmina Gestalt Coach.

Mestra d’Infantil de professió i amb una extensa formació relacionada amb el creixement personal començo a fer els meus primers passos com Terapeuta Gestalt i Coach especialitzada en Comunicació i Relacions Familiars. I per què Comunicació i Relacions Familiars, potser us pregunteu… doncs, perquè m’apassiona la família i tot el que es mou en relació amb ella.

La Comunicació que tenim cada persona ens afecta i ens incideix al nostre dia a dia, tant si és la comunicació que tenim amb nosaltres mateixos com la que tenim amb l’altre. D’aquí sorgeixen els sentiments, les idees, les emocions, les accions… així que és tan important com ens parlem i parlem als altres com la intenció que hi posem.

Mantenir unes relacions sanes siguin amb la família nuclear, extensa, amics o fins i tot companys de feina amb què passem temps de la nostra vida no és tasca lleugera. És important tenir una bona relació amb nosaltres mateixos i aquí entrem en l’autoconeixement i creixement personal: detectar què ens posa tristos, què ens agrada realment, què m’indigna, amb quin connecto i em sento feliç… aquestes cosetes que parlen de nosaltres, de com ens mostrem i estem a la vida.

Aleshores deixo la direcció de l’escola? Noooo, la meva feina a l’escola m’encanta, em permet estar en contacte amb nens i nenes i les famílies. Anar a treballar amb la il·lusió i les ganes de millorar el dia a tots i cadascun dels que passen per les aules amb les cançons, propostes, reforçar la seva autonomia… és un regal.

Així que tenint un horari i una regulada organització em puc permetre aquests espais on acompanyar persones en allò que necessitin ja sigui terapèuticament o mitjançant processos de coaching. També hi haurà tallers on desplegaré aquells coneixements i capacitat d’escolta per a les famílies, parlarem de comunicació no violenta, de disciplina positiva, de com acompanyar les diferents etapes dels nostres fills i compartirem dubtes, pensaments i maneres de fer per enriquir-nos mútuament.

Aquí donaré veu a pensaments, sentiments, propostes i fins i tot reflexions, de mi i de tot aquell que tingui ganes de dir la seva perquè tots i cadascun de nosaltres som diferents i vet aquí la màgia. La màgia d´aquest món que ens permet ser!!

La entrada Benvingudes i benvinguts al meu blog se publicó primero en Carmina Gestalt Coach.